3 - Annuncio della nascita di Giovanni
Luca 1, 5-25

5Al temp de Erode, re de la Giudea, gh'èra un sacerdote che se ciameva Zaccaria, che el feva part de la clas de Abìa.
Sò dona la se ciameva Elisabetta e la vegneva da la soca de Aronne.
6Tüti dü i vivévun nel giüst davanti al Signur e nisün el püdéva dì gnent cuntra de lur, perchè i rispetévun i cumandamenti e le legi.
7Ma i èrun sensa fiöi, perchè Elisabetta la püdéva no avéghi e pö, sia lü che lé, i èrun trop avanti ni ani.
8Intant che ‘l ghe steva adré a le fünsión de sacerdote nel türnu de la sò clas, Zaccaria, secund l’üŝànsa, 9l’é stai surtegiad per andà dénter nel santüàri del Signur a brüŝà l’incens. 10E ne l’ura de l’uferta de l’incens tüta la gent l’èra föra a dì urasión.
11Vegn che ghe cumparis davanti un àngiul del Signur, in pé a la destra de l’altar due se ufriva l’incens.
12Zaccaria el s’é impresiunad e gh’é vegnüd adòs el stremisi.
13Ma l’àngiul el g’ha dit: «Véghe no pagüra, Zaccaria, perchè la tò preghiera l’é stai scultada, e la tò dona, Elisabetta, la metarà al mund un fiöl, che te ciamaré Giovanni.
14Tì te saré giübilént e tanti i saran cuntenti quand el nasarà, 15perchè lü el sarà grand davanti al Signur; el bevarà no né vin ne altre robe che i fan girà la testa; el sarà pien de Spìritü Sant, fin da dénter la pansa de sò màder, 16e el ripurtarà vers el Signur tanti fiöi de Israele.
17«El vegnarà prima de lü cun el spìrit e la forsa de Elia, per fà turnà d’acordi i padri cui fiöi, per purtà quei che i s’én ribeladi a pensàla cume i òmini giüsti, e per fàghe truà al Signur un pòpul ben dispost».
18Zaccaria g’ha dit a l’àngiul: «’Me farò a ricunùs tüt quel che te me diŝi? Perchè mì son veg e mé dona l’é avanti cui ani».
19L’àngiul el g’ha respundüd: «Mì son Gabriele, che sto davanti al Signur, e son stai mandad per parlàt e purtàt che la bela nutisia chì. 20Ecu, tì te restaré müt e te püdaré no parlà fin al dì che sucedarà quel che t’ho dit, perchè te g’hé credüd no a le mé parole, che se cumpisaran quan’ sarà el sò mument».
21Intant el pòpul el speteva Zaccaria e se meravilieva che ‘l se fermés insì tant nel Tempio. 22Ma quand a l’é vegnüd föra el püdéva no parlà cun lur. Alura i han capid che ‘l gh’éva avüd una viŝión nel santüàri. E lü el ghe feva di segni, ma l’é restad müt.
23Quand i én pasadi i dì del sò türnu, l’é turnad indré a cà sua.
24Un quai temp dopu, Elisabetta, la sò mié, l’é restada incinta e la s’é tegnüda scuŝa per cinch meŝi, e la diŝéva: 25«Ecu, che roba l’ha fai per mì el Signur, quan’ l’ha vursüd liberàm da la vergogna che gh’évi davanti a la gent».