5Al temp de Erode, re de la Giudea, gh'èra un sacerdote che se ciameva Zaccaria, che el feva part de la clas de Abìa.
Sò dona la se ciameva Elisabetta e la vegneva da la soca de Aronne.
6Tüti dü i vivévun nel giüst davanti al Signur e nisün el püdéva dì gnent cuntra de lur, perchè i rispetévun i cumandamenti e le legi.
7Ma i èrun sensa fiöi, perchè Elisabetta la püdéva no avéghi e pö, sia lü che lé, i èrun trop avanti ni ani.
8Intant che l ghe steva adré a le fünsión de sacerdote nel türnu de la sò clas, Zaccaria, secund lüŝànsa, 9lé stai surtegiad per andà dénter nel santüàri del Signur a brüŝà lincens. 10E ne lura de luferta de lincens tüta la gent lèra föra a dì urasión.
11Vegn che ghe cumparis davanti un àngiul del Signur, in pé a la destra de laltar due se ufriva lincens.
12Zaccaria el sé impresiunad e ghé vegnüd adòs el stremisi.
13Ma làngiul el gha dit: «Véghe no pagüra, Zaccaria, perchè la tò preghiera lé stai scultada, e la tò dona, Elisabetta, la metarà al mund un fiöl, che te ciamaré Giovanni.
14Tì te saré giübilént e tanti i saran cuntenti quand el nasarà, 15perchè lü el sarà grand davanti al Signur; el bevarà no né vin ne altre robe che i fan girà la testa; el sarà pien de Spìritü Sant, fin da dénter la pansa de sò màder, 16e el ripurtarà vers el Signur tanti fiöi de Israele.
17«El vegnarà prima de lü cun el spìrit e la forsa de Elia, per fà turnà dacordi i padri cui fiöi, per purtà quei che i sén ribeladi a pensàla cume i òmini giüsti, e per fàghe truà al Signur un pòpul ben dispost».
18Zaccaria gha dit a làngiul: «Me farò a ricunùs tüt quel che te me diŝi? Perchè mì son veg e mé dona lé avanti cui ani».
19Làngiul el gha respundüd: «Mì son Gabriele, che sto davanti al Signur, e son stai mandad per parlàt e purtàt che la bela nutisia chì. 20Ecu, tì te restaré müt e te püdaré no parlà fin al dì che sucedarà quel che tho dit, perchè te ghé credüd no a le mé parole, che se cumpisaran quan sarà el sò mument».
21Intant el pòpul el speteva Zaccaria e se meravilieva che l se fermés insì tant nel Tempio.
22Ma quand a lé vegnüd föra el püdéva no parlà cun lur. Alura i han capid che l ghéva avüd una viŝión nel santüàri. E lü el ghe feva di segni, ma lé restad müt.
23Quand i én pasadi i dì del sò türnu, lé turnad indré a cà sua.
24Un quai temp dopu, Elisabetta, la sò mié, lé restada incinta e la sé tegnüda scuŝa per cinch meŝi, e la diŝéva:
25«Ecu, che roba lha fai per mì el Signur, quan lha vursüd liberàm da la vergogna che ghévi davanti a la gent».